dimecres, 16 d’octubre del 2013

Activitat "La competència digital del professorat"

1. Reprodueix el vídeo que trobaràs a l'enllaç següent, que conté un fragment d'una conferència de Jordi Adell sobre la competència digital del professorat:



2. Un cop visionat el vídeo, identifica les fases per les quals la tecnologia forma part progressivament de la pràctica educativa dels docents, i descriu-les breument.

L'adquisició de la competència digital per part del professorat és un procés que tarda de 3 a 5 anys. Aquest comprèn 5 fases:
  1. Fase d'accés. Consisteix en aprendre l'ús bàsic de la tecnología. Es triga un any mínim en assolir aquesta fase.
  2. Fase d'adopció. En aquesta fase els professors usen els ordinadors per fer el mateix que féien sense ells. Per exemple, utilitzen el canó i el powerpoint com una espècie de pissarra elèctrica.
  3. Fase d'adptació. En aquesta fase s'integren les noves tecnologies en pràctiques tradicionals tot i que augmentant productivitat: és a dir, el ritme i la quantitat de treball. Els alumnes comencen a utilizar aplicacions per fer el que féien anteriorment sense aquestes: en lloc d’escriure a la llibreta utilitzen un procesador de textos.
  4. Fase d'apropiació. En aquesta comencen a experimentar-se noves maneres de treballar utilitzant la tecnologia, obrint-se a possibilitats que sense aquesta no serien possibles. Per exemple, el professor va d’excursió amb els seus alumnes i s’emporta el GPS i la càmera de fotos per, posteriorment, pujar al blog o pàgina web de l'escola el recorregut i les fotografies dels alumnes.
  5. Fase d'innovació. Consisteix en la utilització de tecnologies d’una manera que ningú ha fet abans, és a dir: els professors innoven, creen coses noves utilitzant les noves tecnologies. Cal dir que no tots els professors arriben a aquesta fase.

dimarts, 8 d’octubre del 2013

Activitat: La competència bàsica en el tractament de la informació i competència digital


1.    Reprodueix el vídeo del professor Jordi Adell sobre la competència digital, per identificar les cinc dimensions d’aquesta competència (ho hem treballat a classe):

2.    Llegeix de l’annex del currículum d’educació primària l’apartat referit a la competència bàsica en el tractament de la informació i competència digital, per identificar els trets més rellevants per desenvolupar aquesta competència:

3.    Omple el quadre següent per relacionar les cinc dimensions de la competència digital (1) amb el que diu l’annex del currículum d’educació primària en relació a aquesta competència (2). Pots “copiar i enganxar” el que diu l’annex a la segona columna de la taula, tot relacionant-ho amb la dimensió de la primera columna.

(1) Dimensió de la competència digital
(2) Currículum d’Educació Primària:
competència en el tractament de la informació i competència digital
Competència informacional
Incorpora diferents habilitats, que van des de l’accés de la informació fins a la seva transmissió, incloent la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació com element per informar-se, aprendre i comunicar-se. Aquesta competència es desenvolupa en la cerca, captació, selecció, registre i processament de la informació, amb l’ús de tècniques i estratègies diverses.
Competència tecnològica/informàtica
Implica la part tècnica i instrumental del coneixement, a més del domini de les tecnologies.
Alfabetitzacions múltiples
Implica l’ensenyament i domini dels llenguatges específics bàsics (textual, numèric, icònic, visual, gràfic i sonor) i de les seves pautes de descodificació i transferència, així com l’aplicació en distintes situacions i contextos del coneixement, les seves fonts, possibilitats i localització, i dels llenguatges i suports més freqüents en què sol expressar-se aquest coneixement.
Competència cognitiva genèrica
Implica transformar la informació en coneixement, és a dir, comprendre-la i integrar-la en els esquemes previs de coneixement. Significa, per tant, comunicar la informació i els coneixements adquirits emprant recursos expressius que incorporin tant llenguatges i tècniques específiques, com les possibilitats que ofereixen les tecnologies de la informació i la comunicació.
Ciutadania digital
Suposa l’ús reflexiu i competent de les tecnologies. Per tant, l’ensenyament per al bon ús de les noves tecnologies, formant així bons ciutadans digitals.


dimarts, 1 d’octubre del 2013

Activitat: L’educació en el segle XXI

1. Reprodueix el vídeo amb la presentació de Dolors Reig elaborada per al “Encuentro Internacional de Educación 2012/2013”, organitzat per la Fundació Telefònica, que s’emmarca en un bloc de la trobada destinat a analitzar les relacions entre educació, societat i treball: 

https://www.youtube.com/watch?v=v3ytq9jiCnE&feature=player_embedde

2.  Identifica els elements essencials que es plantegen per donar sentit a l’educació en el segle XXI, i descriu-los breument.

       En el vídeo de Dolors Reig, es plantegen principalment nou elements:

- L'ensenyament de valors que fomentin el bon ús de les noves tecnologies. Donat que cada vegada vivim en una societat més caracteritzada per l'ús d'Internet, és convenient ensenyar als joves a fer un ús adequat d'aquest -explicant-lis els perills, què no han de fer, etc.-.

- L'alfabetització multimèdia, és a dir, integrar les noves formes d'expressió, o dit d'una altre manera, els nous llenguatges, a l'educació tradicional.

- La gamificació, entesa com el potenciament de l'aprenentatge basat en jocs, donada la influència i el potencial que tenen aquests de cara a l'aprenentatge. 

- Organitzar l'intel·ligència col·lectiva. Està demostrat que tant a nivell individual com col·lectiu som més intel·ligents, és per això que interessa integrar la intel·ligència d'un conjunt d'estudiants i convertir al mestre en organitzador d'aquesta intel·ligència col·lectiva. D'aquesta manera estarem formant ciutadans preparats per canviar el món del segle XXI.

- Analítica de dades, és a dir, investigar projectes que integrem en educació i treballar-los en base a dades que algunes administracions i institucions ens proporcionen. Així podem parlar també d'un aprenentatge més significatiu i l'alumne, a més, es pot adonar que l'aprenentatge també actua en favor de canviar aquesta societat.

- Professors per donar sentit. És important que, tot i que cada vegada visquem més en una societat tecnològica, el paper del professor no desaparegui. Per tant, s'ha de mantenir la figura d'un professor que actui com a guia, organitzador i d'eix central en què l'alumne recolza les seves experiències i els seus nous coneixements.

- Curació d'alguns continguts per part del professor, és a dir que el professor també ha de tenir el paper d'orientador dels seus alumnes per ensenyar-lis tot allò que els pot resultar útil per ser uns bons ciutadans.

- Aprendre a aprendre. Aquest element es refereix a que el professor ha de dotar als joves de recursos per aprendre a aprendre al llarg de la seva vida; és a dir, els ha d'ensenyar a aprendre d'una manera més eficient.

- Innovació i canvi. Degut als canvis que s'estan donant en la societat, cada vegada es fa més evident que hem de passar d'una educació a un aprenentatge, un aprenentatge que ens permeti canviar el món. Cal que els joves siguin conscients que vivim en un món en crisi i que tenim que canviar-lo.

divendres, 20 de setembre del 2013

Alfabetització digital

En base a l'article "Alfabetización digital. ¿Qué es y cómo debemos entenderla?", contestarem a les següents qüestions:

1.      Com definiries alfabetització digital? Quins aspectes inclou la definició?
L’alfabetització digital és un procés continu l’objectiu del qual engloba la informació, el coneixement i la saviesa. Per aquest motiu, l’alfabetització digital va lligada a l’educació en general i als valors.

Més concretament, l’alfabetització digital es podria definir com el procés d’adquisició dels coneixements necessaris per conèixer i utilitzar adequadament les infotecnologies i poder respondre críticament als estímuls i exigències d’un entorn  informacional cada vegada més complex, amb varietat i multiplicitat de fonts, medis de comunicació i serveis.

2.  Quina diferència estableix l’autor entre informació, coneixement i saviesa? Hi estàs d’acord?
L’autor diu que la informació ens indica què fer i el coneixement com fer-ho, mentre que la saviesa ens dóna les claus sobre si hem de fer-ho o no.

3.    A banda de les Smart Mobs o “multituds intel·ligents” perquè cal alfabetitzar digitalment?
Cal alfabetitzar digitalment per estar capacitat per sobreviure en la societat de la informació i així poder actuar críticament sobre aquesta.

4.      A qui afecta l’alfabetització digital? I de quina manera?
L’alfabetització digital afecta directament a tots els ciutadans sense distinció d’estatus social, econòmic i cultural, tot i que de manera diferent a cada cas. Podem dir que afecta a tots els àmbits socials i molt particularment al de l’ocupació; també a les noves formes d’identitat i relació social, fent d’aquelles persones que estan aïllades del món informàtic uns “éssers estranys”.

5.      En la realitat quotidiana, i específicament en el camp de l’educació en general, quin tipus d’alfabetització digital ocorre segons l’autor? Per què?
L’autor defensa que en el camp de l’educació en general l’alfabetització digital es dóna com l’ensenyament mecànic d’habilitats i destreses en la utilització d’ordinadors.

Això és degut que la propaganda mediàtica redueix el camp de l’alfabetització digital a la utilització més o menys hàbil de certs programes informàtics i a la capacitat de navegar per Internet, prometent així que aquesta instrucció es convertirà en la clau de tots els èxits laborals, socials, personals, etc.


Pràctica de Blogger

Afegim enllaços, imatges i vídeos!

UVIC




Presentació

Hola! El meu nom és Sandra Moreno Barja. 

En aquest bloc podrem trobar el transcurs de tot allò que treballarem a l'assignatura de TIC Aplicades a l'Educació.